
Benamat Sr. Esgarrifós,
gràcies per la seva sincera (com sempre) resposta. Espero que el peeling li hagi anat d'allò més bé i li hagi quedat el cutis perfecte.
Avui m'inquieta i m'altera una nova qüestió: és l'ambició el vuitè pecat capital? Prengui'm seriosament i respongui amb la confiança que el caracteritza. M'amoïna l'ambició i fa que darrerament em costi dormir.
La nena del conte de la lletera era força ambiciosa, fins i tot diria que devia ser la primera dona emprenedora de l'imaginari popular, i miri com va acabar la noia, amb el càntir trencat, la llet escampada per terra i ni un ralet a la butxaca del davantal.
Il·lumini'm una vegada més, que amb tanta foscor he perdut de vista els llumins.
Cordialment,
Epístoles i pistoles
6 comentaris:
Mmmmm, no conec el conte de la lletera! Ens l'expliques?
doncs era una vegada una lletera ambiciosa, que mentre anava amb el càntir ple de llet cap a mercat anava pensant: quan vengui el càntir em donaran cinc duros, amb cinc duros compraré una gallina que farà molts ous, quan vengui els ous compraré una vaca, que farà molta llet i després compraré un porsche cayenne... i pensa tant que se li trenca el càntir i ni cinc duros ni porsche cayenne, vet aquí un gat vet aquí un gos...lailorero
gràcies, ens has il·luminat el camí....
Jo respondria que l'ambició és positiva vista com a motor de canvi i millora; i negativa vista com a necessitat d'acumulació, necessitat dictada per la por.
Exemples:
A. Sóc editora i m'agradaria arribar a ser coordinadora editorial. Ambició sana. Obliga a treballar i formar-se.
B. Tinc un pis de propietat pagat. I en llogo un altre; no em ve de 50 euros i als llogaters, sí. I tot i així no afluixo perquè vull més diners. Això és insà i només pot portar a una malaltia física i psicosomàtica.
M'encanta el teu bloc!
dra. marols: no és que m'hagi documentat sobre aquest tema però jo diria que el primer exemple és ambició i el segon avarícia, pot ser?
lu: m'has fet tan feliç ara!
Publica un comentari a l'entrada